El contexte geològic.

L'edat dels Cingles

L'Però el registre no només és el que queda. El que no queda també ens pot aportar dades, o en qualsevol cas, també forma part de la història geològica. Per exemple, en el nostre itinerari podem observar dues grans discontinuïtats en el registre.

La primera és el contacte entre els materials paleozoics i els triàsics. Els materials triàsics descansen directament sobre els del Devonià, de manera que entremig falta el registre de tot el Carbonífer i tot el Pèrmic. Més de 100 milions d'anys sense documentar

Aquest contacte s'observa molt bé a la parada 6. A la parada 15, gairebé es pot tocar.

Aquest tipus de contacte s'anomena discordança angular, perquè els materials triàsics descansen gairebé horitzontalment sobre els paleozoics, que estan plegats. Podeu observar aquest contacte al Tall geològic E-W.

La segona és entre el contacte entre els materials del triàsic i els del Terciari (parada 7). Per damunt dels materials triàsics ja ens trobem directament amb els materials Cenozoics o Terciaris, de manera que falten els materials del Juràssic i també del Cretaci. Aquest cop falten 150 milions d'anys per enregistrar!

Si no sabéssim determinar les edats de les roques, no identificaríem aquesta discontinuïtat, ja que el contacte Triàsic-Terciari es completament normal (Tall geològic E-W). Tot i això, no podem saber què va passar amb la part del registre que ens falta: si és que no es va dipositar mai, o bé es va dipositar i després es va erosionar.

A la parada 7 es pot veure com els materials del Terciari descriuen una discordança provressiva sobre el Triàsic, degut a l'acció d'una falla (veure Tall geològic N-S)

Apart dels granits de l'Ametlla, que ja tindran menció apart en el seu moment, totes les altres roques que observem en aquest itinerari són roques sedimentàries. Les roques sedimentàries són roques formades a partir de d'antics sediments que per soterrament o per altres causes, es veuen afectats per processos de litificació (lithos=pedra).

Els sediments es disposen en capes o estrats, de manera que els estrats inferiors són els d'edat més antiga i els estrats superiors són els d'edat més moderna. És per això per què ens interessa tant conèixer l'estratgrafia dels materials que trobem.