 |
Unitat inferior (Pal-Eo)
Constituïda per argiles vermelles, sorrenques
grolleres i mal classificades i nivells lenticualrs de conglomerats.
En els nivells més inferiors d'aquesta unitat, a les argiles,
també trobem nòduls de calitxe, testimonis una vegada
més de la formació de sòls. Es poden veure
bé a les inmediacions de la parada
7.
Si observem els còdols dels conglomerats,
veurem de l'erosió de quins materials provenen, i amb una
mica de sort, podrem esbrinar d'on venen, és a dir, l'àrea
font.
I de fet, s'observa que d'abaix a dalt, els
còdols són dominantment dels Muschelkalk, del Bunts
i a dalt de tot del Paleozoic, respectivament. A aquest fenomen
se'l coneix com a muntanya invertida, i ens està indicat
que aquest conglomerats provenen de no gaire lluny, ja que els
còdols tenen la mateixa composició que els materials
que hem anat estudiant fins ara, provenen de la seva erosió.
Unitat superior
La part final d'aquest interval està
constitudïda per un nivell de conglomerats i sorrenques més
massiu, de composició paleozoica, amb còdols molt
angulosos. Aquest nivell s'ha individualitzat a la cartografia
(nivell Eo 1), i s'observa a la parada
8.
De camí a la parada
9, els nivells conglomeràtics de l'unitat inferior
progressivament són de còdols més petits
i de tonalitats grisoses. Per altra banda, les argiles vermelles
van desapareguent i són substituïdes per sorrenques
grises i blavoses. Es nota un pas gradual entre els materials
de la unitat inferior i les sorrenques que formen el principal
espadat dels Cingles del Bertí (nivell Eo 2). Contenen
abundants restes de fauna, especialment Ostrea, equínids,
i sobretot foraminífers: Nummulites, Operculina, Discocyclina.
També trobem bons exemplars de bivalves: Velates, pecten,
i també restes de gasteròpodes de grans dimensions.
A la part alta de la cinglera, aquests materials són recoberts
per argiles blavoses que es corresponen amb les margues de Vic.
|