Estratigrafia - Terciari

 
 

 

Els materials cenozoics corresponen a sediments que emplenen la Depressió Central Catalana, o dit d'altra manera, la part NordOriental de la Depressió de l'Ebre. Es troben en clara discordança sobre els materials triàsics, i generalment prensenten una inclinacio més suau que aquells.

En conjunt es poden distingir dues grans unitats clarament diferenciables, tant per composició com per color: Una d'inferior vermellosa, dominantment conglomeràtica i argilosa, i una altra de superior gris-blavosa, dominantment sorrenca.

Unitat inferior (Pal-Eo)

Constituïda per argiles vermelles, sorrenques grolleres i mal classificades i nivells lenticualrs de conglomerats. En els nivells més inferiors d'aquesta unitat, a les argiles, també trobem nòduls de calitxe, testimonis una vegada més de la formació de sòls. Es poden veure bé a les inmediacions de la parada 7.

Si observem els còdols dels conglomerats, veurem de l'erosió de quins materials provenen, i amb una mica de sort, podrem esbrinar d'on venen, és a dir, l'àrea font.

I de fet, s'observa que d'abaix a dalt, els còdols són dominantment dels Muschelkalk, del Bunts i a dalt de tot del Paleozoic, respectivament. A aquest fenomen se'l coneix com a muntanya invertida, i ens està indicat que aquest conglomerats provenen de no gaire lluny, ja que els còdols tenen la mateixa composició que els materials que hem anat estudiant fins ara, provenen de la seva erosió.

Unitat superior

La part final d'aquest interval està constitudïda per un nivell de conglomerats i sorrenques més massiu, de composició paleozoica, amb còdols molt angulosos. Aquest nivell s'ha individualitzat a la cartografia (nivell Eo 1), i s'observa a la parada 8.

De camí a la parada 9, els nivells conglomeràtics de l'unitat inferior progressivament són de còdols més petits i de tonalitats grisoses. Per altra banda, les argiles vermelles van desapareguent i són substituïdes per sorrenques grises i blavoses. Es nota un pas gradual entre els materials de la unitat inferior i les sorrenques que formen el principal espadat dels Cingles del Bertí (nivell Eo 2). Contenen abundants restes de fauna, especialment Ostrea, equínids, i sobretot foraminífers: Nummulites, Operculina, Discocyclina. També trobem bons exemplars de bivalves: Velates, pecten, i també restes de gasteròpodes de grans dimensions. A la part alta de la cinglera, aquests materials són recoberts per argiles blavoses que es corresponen amb les margues de Vic.


<< || Inici || Contexte || Estratigrafia || Tectònica || Itinerari || Mapa || >>