Itinerari - 3 |
 |
Observació dels conglomerats de Sant Feliu, d'edat Eocè Mig. Encara que el contacte amb l'Eocè inf. estigui tapat, es pot intuir que es tracta d'un contacte brusc. La granulometria dels sediments varia de manera brusca, i en els conglomerats de Sant Feliu gairebé tot són còdols angulosos i sorra grollera. Es pot veure fàcilment quina és la composició d'aquests còdols.
|
 |
Observació dels sediments marins de l'Eocè mig. Es tracta fonamentalment de sorrenques de gra mig i groller amb ciment calcari. Les restes de fauna marina hi són abundants, així com les estratificacions creuades, atribuïbles a l'acció de les onades. Aquest fet és indicador de poca fondària. Ocasionalment trobem nivells de grava molt ben classificada, evidència també de l'acció de les onades.
|
L'itinerari es pot finalitzar en aquest punt. Malgrat tot, hi han una sèrie de parades en altres llocs de la zona que s'han de tindre en compte. Totes aquestes parades es situen a la carretera que des del Figaró condueix a l'església de Montmany, i al club de tenis.
Parada 10: Km. 0'6. Observació dels guixos blancs del Muschelkalk mig. Aquesta mataixa observació es pot dur a terme a sota de l'ermita de Montmany.
Parada 11: Km. 1. Observació de les dolomies del Muschelkalk inferior. Cal ressaltar la presència d'una diaclassa per la que hi ha circulat l'aigua, amb la formació de petites estalactites.
 |
Bonic aflorament d'un canal de sorrenques del Buntsandstein. S'observa perfectament la base erosiva i l'estratificació creuada de les sorrenques. El color més verdós de les argiles a la vora del contacte és degut a una alteració producte de la circulació de l'aigua.
|
Parada 13: Km. 2'6. Observació d'un nivell de calitxe a les argiles del Buntsandstein. El calitxe són concrecions calcàries més o menys estratiformes, que són resultat de processos pedogènics. És molt freqüent a les planes d'inundació dels cursos fluvials.
Parada 14: Km. 2'8. A una corba molt forta cap a la dreta. Al cantó extern de la corba hi ha un trencant. Pujant uns 50 m. pel camí s'arriba a una pedrera abandonada, que és un excel.lent aflorament de sorrenques del Bunts. Es poden observar clarament les estratificacions creuades.
Parada 15: Km. 3'1. Trencant a Ca'n Oliveres. A uns 50 m. cap endins del camí. Observació del contacte entre els materials vermells del Bunts i els materials paleozoics, tenyits de vermell per alteracions.
Parada 16: Km. 3'5. Observació d'un dels dics profídics que intrueixen les roques paleozoiques.
Parada 17: Km. 4. A les inmediacions de l'esplanada del trencant del cementiri del Figaró. Observació de les pissares, les calcàries i les bretxes sedimentàries del Devonià. Es pot veure com aquests materials estan totalment plegats.