Tectònica |
En la zona estudiada es poden trobar testimonis deles dues fases orogèniques més importants, és a dir, l'orogènesi herciniana i l'orogènesi alpídica.
En aquesta fulla també trobaràs els perfils geològics de la zona de l'itinerari. En ells es poden veure bé els diferents tipus de contactes entre les roques. Especialment important són el contacte Paleozoic-Triàsic (una discordança angular), i també el contacte Triàsic-Terciari (un hiatus). (Veure Taula temps)
Orogènesi Herciniana
Aquesta fase orogènica és la més antiga, i només afecta fins els materials del Paleozoic. Els trets més característics d'aquesta fase es poden observar a la carretera del Figaró fins a Montmany, i consisteixen en el desenvolupament de plecs i esquistositat. Es pot observar l'estil i les estructures d'aquesta fase orogènica actuant sobre els materials paleozoics de les parades 16 i 17
Cal dir que l'intrusió dels granits de l'Ametlla és clarament posterior a la orogènesi herciniana, ja que els filons que es produeixen a dintre dels materials paleozoics tallen els plecs i l'esquistositat.
L'evidència geològica més significativa que trobem de l'orogènesi alpídica és una falla inversa que posa en contacte els materials del Triàsic i del Paleozoic amb els de l'Eocè, arribant en certs punts els materials més antics a encavalcar l'Eocè. La parada 2 es situa a sobre d'aquesta falla.
L'inici de l'activitat d'aquesta falla és post-triàsic, ja que afecta completament els materials triàsics i en conseqüencia, els que siguin més antics que aquests. En canvi els materials del tericari es veuen ben poc afectats per aquesta falla. Els materials terciaris més afectats són els del Palocè-Eocè inferior, que descriuen una discordança progressiva.
El contacte amb la Depressió del Vallès és una falla directa, coneguda amb el nom de Falla del Vallès-Penedès. Al Vallès, en alguns dels punts a la vora dels quals discorre aquesta falla, és a on hi trobem les estacions termals, com ara Caldes de Montbui o la Garriga.